LA PETJADA DE SERT A FORMENTERA

Próximo Ferry | Gener 3, 2019

L’edifici de can Pujada empra les solucions proposades per Sert en els apartaments Es Fumerals d’Eivissa

Els veïns destaquen les bones vistes i no reneguen dels cinc trams d’escales de l’habitatge.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

A la vénda des Brolls, al km 2 de la carretera principal, s’alcen vuit apartaments adossats coneguts com a can Toni Pujada, pel nom de l’antic propietari del terreny. Foren construïts a principis de la dècada dels setanta, coincidint amb el primer boom immobiliari de Formentera, i estan signats per Francesc Negre, llavors l’únic arquitecte resident a l’illa i un dels tres o quatre que hi feien feina, tal com ell mateix recorda.

Els vuit apartaments es toquen paret amb paret i estan disposats en forma de serra, de manera que queden decalats, una posició que, segons Negre, “produeix un contrast d’ombres i línies que fa més interessant la façana i evita una aparença lineal”.

L’arquitecte assegura que per l’obra de can Pujada s’inspirà en les solucions utilitzades per Josep Lluís Sert en els apartaments Es Fumerals de can Pep Simó (a Jesús, Santa Eulària des Riu), que actualment estan protegits com a Bé d’Interès Cultural amb la consideració de Conjunt Històric. De fet, a simple vista s’aprecia que ambdues construccions són cosines germanes, i en ambdós casos, l’habitatge unifamiliar s’expandeix en vertical, de manera que els dos dormitoris, la cuina-menjador i la sala d’estar ocupen una planta cada un, arribant als quatre nivells elevats, als que caldria afegir el garatge i entrada, a la planta baixa, i la terrassa superior, equipada amb una barbacoa d’obra.

Ara bé, al contrari que Sert, Negre va situar a les plantes més altes la cuina-menjador i la sala d’estar “perquè preferia donar les millors vistes a les estances de convivència de la casa i no als dormitoris”. L’alçada és un element distintiu que proporciona als apartaments una vista espectacular d’Eivissa i l’estany Pudent. El mateix Negre assegura que va orientar la façana cap al Nord Nord-Est i no va seguir la tradicional disposició (Sud i Est) dels habitatges, precisament per oferir bones panoràmiques. A més, amb aquesta posició, Negre aconsegueix afavorir la ventilació de la casa, donada la tendència de l’aire a circular atret per la diferència tèrmica entre la façana Nord, més freda inclús a l’estiu, i la de Migjorn.

L’altura també produeix un impacte visual important en una zona poc urbanitzada i tocant al Parc Natural de ses Salines. Un fet que el mateix arquitecte reconeix i per això assenyala que “ara intentaria buscar altres solucions, però en aquella època ni tan sols existia cap normativa, perquè el Pla Provincial de Balears fou aprovat posteriorment, el 1975,” i les primeres normes subsidiàries de Formentera, el 1989. Així, en aquells anys la llicència d’obra era atorgada o denegada segons opinió de l’alcalde i poca cosa més.

En l’àmbit de l’habitabilitat, és obvi que com més alçada guanyi l’espai, més escales haurà de tenir i aquest és un dels punts clau de can Pujada. Negre destaca que per fer menys feixugues les escales, apostà per establir pisos intermedis, de manera que les plantes estan intercalades entre elles, com una cremallera, amb la qual cosa també aconseguia que els cinc trams d’escala fossin més breus, només amb vuit graons cada un. Així ho confirma na Margalida Tomàs, resident a Mallorca que s’escapa sempre que pot al seu apartament de can Pujada, qui assegura, als seus 83 anys, que les escales de la casa no li resulten incòmodes. Ella és viuda de Miquel Pons, cèlebre metge de Formentera i un dels socis que impulsaren la construcció dels apartaments, juntament amb Negre i l’aparellador Antoni Montull.

A més, l’arquitecte destaca que per fer més amens els trànsits, l’alçada dels graons es va reduir fins a poc més de 16 cm, en comptes de la mida estàndard de 17,6 cm. Ara bé, en l’execució de l’obra no es va emprar tanta precisió i així, a mesura que pugem de nivell, veiem com els graons “creixen” fins a superar els 17 cm en el tram d’escala per accedir al terrat.

Com agradava fer a Sert, a l’interior dels apartaments de can Pujada també es recullen solucions de l’arquitectura tradicional, com les prestatgeries i un banc d’obra, o l’aprofitament de les aigües pluvials amb una cisterna soterrada. Explica Negre que les dimensions dels espais segueixen les mides del ‘modulor’, un sistema mètric ideat per Le Corbusier a partir del número auri que busca un vincle harmònic entre l’ésser humà i l’entorn físic amb el qual es relaciona. Un mètode que l’arquitecte de can Pujada també empra en les mides de les estances. Per exemple, l’amplada de la sala d’estar és de 3,66 metres, just el doble que l’alçada de l’ésser humà tipus imaginat per Le Corbusier.

Negre destaca que, en les trobades a Eivissa amb el seu admirat Sert, va poder comprovar com, qui havia estat deixeble de Le Corbusier, era fidel al ‘modulor’ fins a les últimes conseqüències. Així, els mobles d’obra que Sert havia dissenyat per casa seva aplicant el ‘modulor’ amb tot rigor, feien que ell mateix, que no era un home gaire alt, quan s’hi asseia quedés amb els peus penjant.

Vistos amb els ulls d’avui, els apartaments can Pujada presenten algunes deficiències, com l’esmentat impacte visual o el material emprat en els murs, blocs de formigó sense aïllament. A més, amb el pas dels anys alguns veïns han fet intervencions, com cobrir els balcons, que han desvirtuat l’aparença i funcionalitat projectades per l’arquitecte. Però amb les mancances pròpies de l’època, que ara farien impossible construir un bloc de cases adossades i de tanta alçada en zona rústica, l’edifici ha generat un espai òptim on durant més de 40 anys s’ha teixit un vincle entre els veïns, i aquest és un dels elements que més destaca Margalida Tomàs: “Hem fet molts sopars a la terrassa de l’un o de l’altre, ens hem ajuntat pels aniversaris dels nens” i recorda que durant els anys 80, “a les festes venien els infants de cases veïnes, de can Jondal, de can Toni Miquelet, de can Toni Mayans… el meu marit anava a buscar barres de gel a Carbónicas Tur, per tenir la beguda freda, i allò era com una gran família”.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.