LA PESCA AMB DINAMITA A FORMENTERA

Próximo Ferry | Gener 10, 2019

La pesca ‘de coet’ va ser una pràctica molt estesa fins a l’arribada del turismo.

El peix pescat amb explosius no presentava cap senyal distintiu ni per l’aparença ni pel gust.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Fins a la irrupció de l’economia turística, amb certa discreció però amb gran assiduïtat, a Formentera i Eivissa es va practicar la pesca amb dinamita, coneguda com a ‘pesca de coet’. Ha estat i és una pràctica prohibida, altament destructiva i indiscriminada que a més, podia ser molt perillosa pels pescadors, tot i que no hi faltaven voluntaris donats els seus temptadors beneficis.

Explica en Joan Mayans Mayans, Juanito de can Pep Xomeu, de 81 anys, que en 45 anys de pescador professional mai ha tirat dinamita, perquè considera que era una pràctica massa arriscada i coneixia personalment casos d’homes que havien perdut una mà o un ull en un accident. Ara bé, en l’època en què en Juanito acompanyava al seu pare, Joan Mayans Escandell, des dels 7 anys fins a la vintena, sí que havia anat a ‘pescar de coet’.

Tot i que la dinamita es podia utilitzar per treure de la mar peixos ben diversos, com gerrets, déntols, moixons, círvies o anfossos, ell recorda que amb son pare el més habitual era anar a pescar salpes que després aprofitaria com esquer. A més, segons ell, les esques fetes amb salpa morta amb càrregues explosives funcionaven “el doble de bé” que les salpes capturades vives amb una xarxa.

“No calia anar molt lluny” així que no empraven el llaüt, sinó que partien de S’Estufador amb un bot a rems, que era més maniobrable. Abans de res, calaven foc a l’extrem d’una corda d’espart que cremaria lentament durant quatre o cinc hores i facilitaria la tasca d’encendre la metxa de l’explosiu, quan arribés el moment. Es tractava de cordes velles i malmeses que ja no servien en els molins de vent i a les que els pescadors donaven una segona utilitat.

Un cop arribats a la pesquera, col·locaven un visor de vidre a flor d’aigua per localitzar la mola de salpes. Explica en Juanito que per no matar-ne massa, amb “mig coet” n’hi havia prou. També recorda que una vegada, anant a pescar amb un amic, tiraren, sota el far de la Mola, una càrrega sencera a un banc de salpes i ompliren la xalana amb més de 200 quilos de peix.

A més de calcular la quantitat de càrrega explosiva segons el tipus i la quantitat de peix que es volia agafar, també calia ser molt precís amb la llargada de la metxa del ‘coet’. Si aquesta era massa llarga, la dinamita queia a fons i no afectava la mola de peixos. Si es volien pescar peixos ràpids, com els déntols, calia emprar una metxa molt curta, cosa que multiplicava el risc. En Juanito mai patí cap accident però recorda amb cert esglai haver vist com es tiraven càrregues que explotaven abans de tocar l’aigua.

La metxa, engomada per permetre que cremés sota l’aigua, s’encenia amb el contacte amb la corda d’espart i l’espurna corria fins al detonador (el “pitó”) que provocava l’explosió de la dinamita. La càrrega es tirava a una certa distància de l’embarcació, “almenys uns cinc metres” i a vegades la primera deflagració servia per matar o estabornir moles de peix petit que atreia el peix més gros, com els anfossos, i llavors es provocava una segona explosió. El peix, que quedava flotant a la superfície, es recollia amb un gambaner fet d’una branca llarga de savina, al qual s’afegia una xarxa de fil de cànem.

En Juanito assegura que el peix mort amb explosius no presentava cap senyal distintiu, quedava intacte, ni tampoc se li apreciava cap sabor característic, si bé recorda que corria la veu que una atipada de “salpes mortes de coet provocava mal de cap i si era per sopar, malsons a la nit”, tot i que ell, que n’havia menjat moltes, mai va patir aquests inconvenients.

Sobre l’origen de la dinamita, en Juanito assegura que son pare l’aconseguia d’Eivissa, “potser d’alguna pedrera”, però no en recorda més detalls. De fet, el pintor Antoni Taulé, que durant un breu període, entre 1971 i 1972, exercí d’arquitecte tècnic a Formentera, afirma que en realitzar les detonacions per l’obra d’un complex turístic al peu de la Mola, un pescador li havia proposat, discretament, comprar-li alguns cartutxos de dinamita.

L’any 2007, els investigadors Vicent Ferrer i Raquel Guasch recolliren, en el seu estudi ‘Ecotoponímia de les véndes orientals de Formentera’, el testimoni de Francesc Mayans Mayans. En ‘Xicu Teuet’ explicà que “la dinamita [per pescar] s’adquiria a Eivissa, a can Patricio (…) armeria del barri de la Marina de Vila que s’anunciava com a “expendiduría oficial de explosivos”, en capses d’uns 5 quilos i mig que costaven entre 40 i 50 pessetes”. En una ocasió, l’home “anà a comprar-ne i va veure que a la botiga hi havia agents de l’autoritat. Quan li preguntaren què volia, va dir, per dissimular, que necessitava hams i fil. El botiguer, que ja el coneixia (…), li va dir que si tenia altres coses a fer per Vila que les anés fent, que ell ja li portaria els hams i el fil a la barca, a l’hora que aquesta sortís. Al moment d’embarcar-se el venedor li va dur a la barca la dinamita que necessitava”.

En Juanito afirma que “la Guàrdia Civil ja sabia qui pescava de coet”, però ells eren prou hàbils per no deixar-se encalçar, però a prop sí que ho van estar una vegada. Un dia “algú va denunciar al papà” i els agents anaren directes a can Pep Xomeu i rebuscaren per tota la casa una prova que l’incriminés. Els guàrdies van tenir tan poc olfacte que se n’anaren de buit i no advertiren un quadre que no descansava vertical, com la paret on era penjat, sinó que estava inclinat, perquè al seu darrere, “el papà tenia amagada una bona reserva de cartutxos”.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.