L’EIVISSA ANTIGA, TERRA DE SERPS
Próximo Ferry | Febrer 7, 2019
El paleontòleg eivissenc Enric Torres-Roig descobreix les restes d’un escurçó de fa 2,5 milions d’anys
La troballa romp el mite que les terres pitiüses foragitaven la presència d’animals verinosos
Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry
El científic i escriptor llatí Plini el Vell divulgava, l’any 70 dC, en la seva ‘Història Natural’ que les terres pitiüses eren refractàries a les bèsties verinoses i que per tant, estaven lliures de serps. La llegenda explicava que els sòls d’Eivissa i Formentera foragitaven els ofidis, de manera que comerciants, militars i altres potentats de l’antiguitat adquirien terra pitiüsa per escampar-la al voltant de casa seva i mantenir així ben allunyats aquests temuts rèptils. De fet, fins i tot el nom de l’illa d’Eivissa es pot explicar etimològicament com una derivació de Bes, la deïtat que sovint apareix representada amb una serp capturada entre les mans.
Però la tesi doctoral que està ultimant el paleontòleg Enric Torres-Roig trenca aquest mite, després de descobrir en un jaciment d’Eivissa les restes d’un escurçó d’uns 40 centímetres de longitud. L’anàlisi genètica revela que aquest escurçó tindria relació amb el seu parent ibèric (vipera latastei) i que hauria arribat a Eivissa fa al voltant de 2,5 milions d’anys, quan la Mediterrània ja no era una mar seca, de manera que se suposa que els ofidis haurien arribat a les Pitiüses surant sobre una fusta.
Amb la certesa que els fenicis no registraren la presència de serps a l’illa, l’investigador eivissenc apunta que la depredació d’algun animal associat a la presència humana, com la ja desapareguda a Eivissa rata de coa blanca (Eliomys quercinus), podria haver causat la seva extinció. En aquest sentit, Torres-Roig assenyala que aquest rosegador ha desenvolupat una especial resistència al verí de l’escurçó i que en experiments realitzats en terrari, era el rosegador qui li guanyava la partida al rèptil.
El paleontòleg apunta que ara cal emprendre una campanya de prospeccions a Formentera, perquè el més previsible seria trobar la mateixa fauna a les dues pitiüses i més, tenint en compte els antics topònims donats pels clàssics a aquesta illa: Ophiusa, l’illa de les serps o Colubraria.
Tot i això, el dramaturg Miquel Costa recorda que, en l’antiguitat, els grecs i altres pobles mediterranis anomenaren terra de serps als llocs inhòspits i on era difícil sobreviure, no necessàriament als llocs on hi havia realment aquests ofidis.
Sigui com sigui, els ofidis no només han tornat a les pitiüses en les investigacions dels paleontòlegs, desgraciadament per la fauna autòctona com la sargantana o el virot, la serp blanca i la serp de ferradura han tornat a colonitzar Eivissa i Formentera. Des de principis del segle XXI aquests rèptils han anat arribant a les Pitiüses amagades a les soques de les oliveres que es planten als jardins de l’arxipèlag i avui suposen un dels més grans maldecaps pels gestors dels espais naturals d’Eivissa i Formentera.
________________________________________________________
PUBLICITAT
Pensant en el próoper viatge?
Entra z www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.